Bisonte Europeo
ca en

Bisonte Europeo

El bisó europeu es trobava antigament a quasi tot Europa, ocupant els extensos boscos que cobrien gairebé tot el continent. La destrucció dels boscos i l’excessiva caça van anar reduint la seva distribució. A les primeries del segle XX només en quedaven en dos reductes: al Caucas, descrita com una subespècie de muntanya de dimensions més petites i desapareguda el 1919, i l’altra al bosc de Bialowieza, a la frontera entre Polònia i l’URSS, de la qual se’n va matar l’últim exemplar l’any 1921.

Semblava, doncs, que l’extinció de l’espècie era definitiva, atès que tan sols restaven vius 56 individus repartits pels zoològics europeus. Però l’any 1923 fou fundada la Societat Europea per a la protecció del Bisó, per tal de formar grups reproductors coordinats i fer alliberaments a natura. L’any 1926 s’alliberaren 3 exemplars, i així començà una aventura per a la recuperació del bisó europeu que, coordinada pel Zoo de Varsòvia, ha dut a que l’any 1997 tinguéssim 1096 individus en captivitat, que donen suport als 1829 que ja hi ha en llibertat. Segons els últims recomptes fets al 2014, el número d'individus actual es un poc superior als 5.000 .

La prioritat actual pels països del continent Europeu passa per evitar una major degradació i restaurar l'estat original a zones significatives. Les majors dificultats sorgeixen quan hi ha desig de peservar i restaurar les poblacions naturals dánimals grans, com es el cas del bisó, l'animal ungulat més gran d'Europa. Actualment a Europa Central i Meridional, els ecosistemes adequats per l'hàbitat del bisó estan pràcticament destrüits, ja que van ocupar les planes i els turons, òptimes per el desenvolupamemnt econòmic. La reintroducció del bisó és necessària per restaurar el seu paper en el ecosistema de planures centrals europeu que ajudin a millorar la seva biodiversitat, productivitat i sostenibilitat global.

entrarentreuenter
contenidos © Pere Vilacreado en Bluekea